CLAMENÇ 2019 : ZO MAI !…
Aprèp son Òc-limpià de 2018, Clamenç, capèl negre sul cap, tòrna sus scèna, una saca sus l’espalla, per son novèl espectacle : Zo mai ! formula que lo public es convidat a cridar per traire de la saca lo folard blau de Beneseta, l’eissarpa longa de Marcèl, e lo mocador roge marcat de la crotz occitana de Magalona, tres objèctes per destriar los personnatges que Clamenç interpreta en mai dau sieu. Los sketches se debanan, risolièrs de contunh.
Clamenç mescla òc e francés amb lo socit de se far comprene dau mond gaire acostumats a la lenga, e tanben de far parlar francés los parla-ponchuts que se’n creson e los òmes de poder que caricatura. Dins una critica que cèrca pas lo vitriòl, mas pasmens pron afustada per far venir la connivéncia amb lo public. Noirida qu’es de las endevenanças politicas de 2018.
Clamenç se trufa dels vegans e vegetalians, caga-prims estremistas que son ideologia ten per tòca de mudar tot fin gastronòme en Jan-fai-te-gras-as-aquí-un-cese ! Se trufa d’aqueles nòu-venguts qu’arriban dins los vilatges en conquistaires, e vòlon impausar que los cloquièrs s’arresten de picar las oras, que los gals s’arresten de cridar l’auba, que las cigalas arrèsten sas ressegas. Tan val ne rire que plorar… Ridiculiza – e aquí l’occitan es una arma eficaça – lo franglish de la French Tech Attitude, de la Start Up Nation, de l’innovacion numerica a totas las sauças que los mediàs ne son confles… Trumpet e las Fake News escapan pas a l’ironia de Clamenç, ni tanpauc los manipòlis jupiterians d’un Macron vist en Concorde volant a Mach 2 e somiant, coma un moisset, de trencar las arpas dels poletons, galinas e gals dau galinièr commun.
Far passar Macron de sa piscina en kit dau fòrt de Bregançon au rescontre improbable d’un radèu de migrants en Miegterrana, sol l’imaginari fantasierós de Clamenç pòt far aquel miracle, e lo rire solaça… Un dels moments mai jubilatòri s’endeven quora un Gilet Jaune a cort d’imaginacion demanda a una anciana de li ensenhar las formulas espelidas en Mai 68 que marquèron tota una generacion…
Coma cada espectacle de Clamenç, es totjorn un plaser de lenga, una lenga escullada coma una bona sopa montanhòla dins l’escudèla, un regal, amb sa lesca de saboral, per far enrabiar los vegans… Zo mai !
Joan-Guilhem Roqueta.